An Chianaois

Ón Vicipéid, an chiclipéid shaor.
Íomhá de an Leac Rosetta, réad uathúilr a thángthas ar sa bhliain 1799. Chabhraigh an t-eolas a fuarthas amach as staidéar uirthi go mór le hiairiglifí na hÉigipte a léamh.


Is éard is an chianaois (nó an seansaol) ann ná an tréimhse stairiúil a tharla ó thús stair taifeadta an duine agus ag leathnú comh fada leis an an Mheánaois Luath (nó an Ré iarchlasaiceach).

Go traidisiúnta, mheastaí aireagán na scríbhneoireachta mar phointe tosaigh na staire ársa. Leagann coincheap traidisiúnta na staire ársa béim ar aireagán na scríbhneoireachta, agus is díol suntais é 'scríobh na staire' a mharcálann deireadh na tréimhse réamhstairiúla agus tús na tréimhse staire, mar gheall ar tús an chultúir shaolta, a dhéanann staidéar ar an t[Seandálaíocht[|seandálaíocht]] ag baint úsáide a mhodheolaíocht chuí féin.

Freastlaíonn modhanna eile ar an gcóras sóisialta nó ar an leibhéal teicniúil. Mar fhocal scoir,is léir de réir a chéile go bhfuil buntáistí ag baint le úsáid as teicnící difriúla anailíse ADN agus staidéir na hantraipeolaíochta teanga, le haghaidh na n-imircí daonna a athchruthú.[1]

Nótaí[athraigh | athraigh vicithéacs]

Teimpléad:Listaref

  1. Uno de los principales autores es Luigi Luca Cavalli-Sforza. La divulgación de las conclusiones de cada uno de los estudios suele dar problemas, al presentarse con titulares periodísticos sensacionalistas: «La patria se lleva en los genes. Un grupo de investigadores descubre la asombrosa coincidencia del mapa de mutaciones y el geográfico de Europa», El País, 26 de noviembre de 2008; abusos contra los que suelen advertir los propios genetistas: «No hay razas. Desde el punto de vista de la genética, solo vemos gradientes geográficos» (Lluis Quintana-Murci, del Instituto Pasteur de París, citado por Gary Stix «Huellas de un pasado lejano», en Investigación y Ciencia, septiembre de 2008, Teimpléad:ISSN pág. 19).